Proumessa d’avenì
Da Borzoï
Caua impourtanta, non siéu un nissart d’una vieja famiglia de la Countea
che pòu faire remountà lou sieu arbre genalògicou au moumen de la dedissioun.

Li miéu maigrana soun naissudi en Algieria, quoura era encà un despartamen. An rescountrat lu miéu paigran e si soun maridat un póu denant lu accordi d’Evian en 1962.
A la fin dei «evenimen» li gent devon çausì : la malleta o la caissa ; s’en anà o mourì.
Una doulou de l’autre mounde. «Era la terra qu’avion tougiou counouissut. La Franssa ? En quel’epoca l’avìavan giamai vist.» m’an diç touti li doui. « En verita sian de fourastié » mi sieu diç. Avìavas just gia la nassiounalita franssesa denant de traversà la mar.
E lu miéu paigran ? « O Paure de noi conscrich» couma di la cansoun. Lu doui soun partit de li siéu païs, e s’en soun tournat à la Metropola nòvi. La souleta bouòna caua qu’an faç en lu sieu servissi per l’armada. Elu an pas augut de proublema per partì, ma fin à la siéu mouòrta lou paire de ma maire n’a faç de marrit pantaj.
Sian dounca de « pen negre ». Une comunauta numeroua en la Countea de Nissa, segount pouòrt d’arribà aprés Massilia. Couma lu Armenian o lu Russou, soun vengut a la seghida de la gherra. Nissa éra vist coum’una villa d’esper, Un mojen de retrouvà una part de cen qu’avion perdut. De noun si sentì soulet en un païs que noun capisse cen qu’avion vescut.
Ma choura soun arribat, éra luen d’èstre gagnat. Lu Nissart an pas vist tout’acheli «rapatriés» d’una bouòna maniera sabès. Ahura a fouórsa de temp, soun de propi nissart e finda, lu pen negre soun counsiderat couma parte de la poupulassioun « indigène ».
Ma li a tougiou chauche diferenssa.
Au nouòstre per li festa es pissaladiera, pebroun e couscous per lou past.
Per lu 13 dessert de Calèna aven lu makrout, lu montecao e autri merda de cameu mesclat me lu pastissoun tradissiounal. Mangias de porchetta ? Nautre me lou pastis es soubressade, longanisse e mahonnaise. Da Pons segur, carsaladié de la carriera Lepanta despi quatre generassioun e vouei !
Perche vi parli de tout’acó ? Sieu lou prumié de la miéu famiglia à éstre naissut achi, à avé emparat la lengà, à la cantà e à mi batre per gardà vieuranta. Fau achi lou miéu deure de memòria.
Avé gia una curtura fouòrta noun vau dire que poudès pas descurbì achela dou luec doun vivès. Lu mieu paigran an vourgut si sentì au siéu a Nissa puléu que de resta desraïssat per tougiou.
E pi, tròvi ch’ahura l’istoria si repeta.
E vourii pas que lu nissart d’ancuei devenon lu pen negre de deman.
