• PALHOUN
Da Jouan-Reinat Lionelli
Couma entamenà la mieu dicertacioun sus l’ànima nissarda sensa cità lou nouostre grand poueta Rancher ?
« …Paglion vau ben lou Zante e Magnan vau lou Tibre
Nissa vau troja e Roma,e trovi lou mojen
De faire dau Castèu lou gran roc Tarpejan … »

Ahì Palhoun vau ben lou Zante !
Aquèu pichin rieu tout riguignat, que fa vergougna ai fourestié au pounch d’estre tapat es sempre estat la nouostra fiertà à nautre Seguran !
Ma mèfi ! Coura s’embila e que ven tant vìtou qu’un cavau, pòu tout proufoundà, couma d’un temp, l’a fach m’ai galèra turqui . Si deven toui, aloura, scapà vìtou, vìtou !
O aiga benedidi dòu nouostre pichin Gange qu’an vist trampinà nouostri bravi bugadieri que picavon fouort sus lu lançòu que sentìon bouòn lou sant Jouan !
O rai fresc e sauvage de Catarina que m’au sieu soulet tafanari (e bessai cauqu còu de massola) faguet fugì lou ferouge Barbaroussa !
O tu que ti dihon veruga, as pura vist passà tant d’Istòria e legenda ! Dai tieu « escouladou dòu paradis » devengut règnou de l’aulesc, passèron un moulounas de marenguin raubat sus l’avenguda « sensa arma e sensa odi » que t’an fach counouisse da la terra universa !
Sensa li tirrà ‘na capelada, dòu segur, bessai que l’estàtua de Bèchou lou maufatan aurìa, perqué noun, la sieu plassa ai coustà de caucu poulitic que trevèron finda élu lu palai de justìcia! De fach Nissa es mai counouissuda da eu que da élu tra lou mounde !
Ahì, Palhoun, tana dei ratapignata doun « lou tavan e la sieu clica si son negat .. » sies propi l’ànima nissarda !
Pareisse que toutara, d’unu , vouòlon ti destapà per plantà de palmoulié en pot !
Laissas li pàlmoula à Canna, aquì es Nissa !
Nautri, mesquini ratapignata, doun aneren s’escoundre ahura ! Dòu bouon, doun aneren fa testa coura seren destanat dau nouostre ?
Vist que despì pauc saben qu’un president vau cagà soubre ‘na manada de francès es pu n’a vergougna de parlà de merda, couma lou cantet Dedé Truqui « en lou parlà de Dieu » …
« A toui lu proufitour, a toui lu malandrin,
A quauqu poulitic, d’aquelu couroumput
Que vendrìon Nissa pu pauc que trenta escut,
Pi à còu de massola, li faire toui courre
Per fin que pu degun nen cague sus lou mourre …
…e que tout bouòn nissart va au coumun au sieu .. »
