top of page

Nissa es Paioun, Paioun es Nissa

Da Edith Faraut



I. Chieu chieu ! Qu travaia vieu



De ment de Nissart es propi coumplicat da dire s'aven jà trouvat de gran d'or mà sensa iéu li es ren de vida à Nissa.


Qu si remembra dòu tems doun lapavi lu Nissart gauch ai pous e ai beal, lamavi li siéu cultura e fahìi virà touti li fàbrica.


Que trampin lu amic, d'aquesta passa, fahiavan ren venì de China cen que si poudìa creisse au nouòstre, lu moulin, lu defici, quatorze curaterìa, doui manufatura de tabac, la serrà, li sedarìa, li fàbrica de pasta per Nissa e lou mounde tout, li sabounarìa, s'afanava dei mountagna fin à la fous doun trampinava Barba Granouglia lou bedoulaire.


Tout l'an lou zounzounamen dei pastroui dai nouòstri soulidi bugadiera venìon si fretà e lavà stoupoun, estrassa, panaman, camiha, coursetoun, gounèla...


II. Paioun sacrat, sacrat Paioun



En li miéu valada, lu edifici religious soun numerous.


Té ! La counouisses l'istoria de l'abadìa Sant Pouòns doun li foundacioun soun tra li mai anciani de la Countea ?


Pontius, Pouòns senatour rouman si counvertèt à la religioun catòlica e deuguet s'asoustà à Cimiès mà l'emperaire gouvernèt que fouguèt tourturat pi garçat en li arena ai ours que l'espragnèron ; noun tralaissèt la siéu fet e fouguet descouòlat sus d'un roucas que douminava la miéu riba, la siéu tèsta regoulant en li miéu aiga fin à Marsilha. Lou siéu cors fouguet souterat au cantoun prechis dòu martiri doun, un chìcou mai tardi, Carlemagne faguèt bastì l'abadia.


Lou còu que ven vi parlerai d'una peiràia que mi supera e dei miracle de Nouòstra Dama de Laghet.


III. Espaventable Babau



Mi pilhen toui d'un timbalié, un rai, màncou un flume, si menchounon toui de iéu, un rieu de peireta mà daida ! Li miéu enrabiada arribon scasi sus lou còu e gasti tout soubre lou miéu passage.


D'aluchaire a cavau an bèu faire mèfi per cridà la miéu venguda en bramant « Paioun ven » e faguent desfugì li bugadiera parié qu'una voulada de pàssera, aigui e fau de vìtima numerouhi.


Aloura lu ome an vourgut plan-planin m'adoumestigà, m'an endralhat, cubert, souterat, cavat. An cancelat lu miéu pouònt e an bastit sus lou miéu liech souventifes un bèu pastis.


La feniera, un mirai d'aiga, dei maloun vengut de China, la gara routiera, dei raiada d'aiga, lou teatre, la bambana carrada, lou palai ai mouòstra, lou licèu Apoulinari, lu macelié, an toui d'idèa à boudre que chanjon sensa relas.

En vila d'unu an denembrat fin a la miéu esitença, « Coulée verte » lu pichoui sabon basta que segue la courba dòu miéu liech ?


Mas stès prudent ! Qu gouverna l'enrabiada dei aiga ?


IV. Sieu "Shiva" sieu




Paihoun, Pailloun, Païoun, Palhon, couma la miéu noumenaia vòu ben dire vèni de la bella cima, dòu couòl de Braus per mi garçà fin ai mar. Divinità bluha, Shiva siéu propi iéu, lu miéu quatre bras de Contes, de l'Escarea, de Laghet, de Levens si mesclon à Drap per fin de fourmà Paioun de Nissa...


Dòu temp que Berta filava, èri lou ligan tra gavouòt e marinié, parié lou det mounstravi la direcioun de Pimount.


La miéu valada traça la routa famouha de la sau per la quala la preciouha sau èra encaminada dai mànega de müou de Nissa devers Turin.


Siéu la via reala qu'a dubert cinc sècoulou d'istoria coumpartida embé la maioun de Savoia.



 


89 vues0 commentaire

Posts récents

Voir tout
bottom of page