top of page

Lou Babau-partida proumiera

Da Miquèu de Carabatta


« L'Enfant prodigue de la gloire / Napoléon ! Napoléon ! »

« L’Ajaccienne » ; anònimou ; 1848.




Quoura lou m’an dich, lou mi siéu pas cresut !


Ai pensat – mai un còup – en aqueli menchounada que lu Nissart n’en soun lou bressalh, souventi fes da part dei Azuréen ò d’autres Nissardàs, assimilats. En tant, ahura que siéu à carculà, mi pensi pura que soun de coulega que lou m’an dich, au coulègi ; per si rire – ò per pas si plourà, descounsoulat bessai, nec, aterrat elu tamben… Mas pantaii. Lou magistre de nissart pòu fa cen que vòu, d’ahura en avant fa part dóu foulklore finda èu, embé la capeline, la receta de la vraie pissaladière e « Nissa la Bella » cantada à l’americana, la man sus lou couòr – paure Menica... Aloura pensas un pauc, venì gatoulhà lou Mouhican embé la pluma de l’aculturacioun, lol ! couma si di en francés.


Perqué, si pòu afanà tant que vòu lou paure magistre, prouvà de trasmetre l’istòria de Nissa, armanescà d’espectacle, revieudà Catarina la bugadiera, Lalin lou Barbet, Pepin l’eròe dei doui mounde, remembrà l’obra eterna dei nouòstre amic Francés lou 1é o Louìs lou XIVen ; rementà que lu counfin tra Sant Emperi e Reiaume de França oundejavon encara tra lis iscla de Var aloura que faìa ja bèu temp que Berta filava pus ; que Nissa es estada « Savòia » e ren « italiana »… N’en passi tant e pi mai. A la fin finala, tout acò es van couma de pistà d’aiga en un mourtié. Perqué la mouòla que nen trissa es tròup pèuja.

La mouòla de l’aculturacioun que trissa tout. Memòria, dignitat, respet de se e de l’ànima dei antenat. E pura, es pas perqué sian francés despì dóu 1860, que lu cinq sècoulou precedent devon estre cancelat couma se ren noun siguèsse jamai estat en defouòra de l’Istòria de França, aquela de la IIIsa Repùblica, aquela dóu « rouman naciounal ».

« Rouman », es tout dich : Clouvìs e lou vas ; Sant Louìs souta lou roure ; Jouana, lou siéu pieucelage, la bandiera, l’espada e l’armadura ; Louìs lou XIen e la gàbia ; Enric lou IVt e Ravalhac, Louìs lou XIIIen (tournan ai Louìs) e lu mousquetari ; e dounca, arriban à la tòca, lu très bòia mage de Nissa e Countea : Francés lou 1é, Louìs lou XIVen, e la pèira de l’escàndalou, lou gran Babau, sigue dich Napoleone Buonaparte, l’imperatour Napouleoun lou 1é.

– « Napoléon mon cul, réplique Zazie. Il m’intéresse pas du tout, cet enflé, avec son chapeau à la con. »


Gauch bouòn, Moussù Raymound Queneau, de m’espouòrge la pichouna Zazie à raida de la dignità e de l’óunour nissart. La reteni aquela sàtira sabourousa : « Napouleoun, en galèra ! m’en bati d’aquèu chifout embé lou siéu capèu de coulhoun ! ». A ! que gòga, que da rire de s’imaginà lou Barabànchou cascant dau siéu sòcou souta la chabra, lu sublet, e li menchounada de la pelandrounàia, de la gusàia arougantousa e aflarada.

Perqué tant toutun lou cau dire qu’es pròpi un escòrn, un renec de la nouòstra Istòria de nen venir ficà lou noum dóu barabànchou, dóu flagel d’Europa touta « da l’Atlànticou fin à l’Oural » – e de Nissa e Countea per cen que nous toca à nautre – de nen venì ficà lou siéu noum aquí, au pen de Castèu e de la Madona dóu Pouòrt e, sus lou pati, propi sus lou luec de la naissença e de l’enfantuegna d’un eròe vèrou de la counsciença universala, de la libertà, e de la moutria nissarda : Pepin, Jóusè Galibardi !

Es pura ver qu’es de tradicioun à Nissa, despí dóu 1860, d’ounourà per carriera lu gran criminau de l’Istòria loucala e universa – à coumençà per lu nouòstre, lu reverit traditour Massena e Rusca. S’ensegue tout’una filagna d’eròe francés, d’aquelu dei libre d’escòla de la IIIsa, encara bèi escourent de la sanc dei mourtalage ; crounoulougicament : Carnot, Marceau, lu macelié de Vendée ; Thiers, l’ange esterminatour de la Commune ; Foch, lou beca-mouòrt dau XVen Cors, epc.


E dounca bel ahura, óuliva sus la pissaladiera, amploua sus la brissauda : Napoléon. E aloura aquèu Buonaparte passa toui lu autre ; couma aurìa dich Barba Jóusè S., « Napouleoun , quant de milioun ? »… milioun de mouòrt, s’acapisse (tra très e sièi milioun à vista de nas, basta per lou periode de l’Empèri e dounca sensa countà li guerra de la Revoulucioun). Lou cas de Buonaparte es pura un pauc à despart perqué, de Plaça, Balouar, Quei Napouleoun, counouissi pas la cieutà en França qu’aurìa la tola de tali batejàia.

En Ajàciou ben segur, mas Ajàciou es en Còrsega…

E pi mi dirès, ahura qu’aven finda una lea Charles Pasqua, s’anan pas legì la vida per un maufatan de mai o de men. Ai siéu barbouz, ai siéu criminau, la República recounouissenta !


Da segre...


 




63 vues0 commentaire

Posts récents

Voir tout
bottom of page