top of page

Lo canton dei pantaiaires

Da Felip­ Del Giudice


Doi poèmas a la luna


 

Lectrici, lectors, ancuèi, se volètz bèn, metem en un canton Tanta Tomiko, li tantifladas e li pantalonadas.

Per chanjar un pauc, vi vorrii puòrger de tèxts d’un autre cavanhòu. Alora se siètz amators d’una escritura mai contemplativa ò mai onirica, recomandi a la vuòstra bènvolènça la manada de vèrs aicí-sota.


La luna I


Lo ròdol de la luna

D’una luor banhada

Traucava foscament

La nèbla coton-rama


E sobre l’aiga muta

De fes, la bisa aluda

Faïa traluïr

Un giscle de belugas


Aicesti, emb’ai zieus

Sautavon per ondadas

Coma lo gran s’alaira

Sota la maistralada


La lutz, en gotas scarsi

Mudava lo silènci

D’aquela escura nuèch

En rumor de l’espaci


Lo tèmps discrètament

S’èra taisat, e pura

Roncava la natura

Coma un rai d’aiga pura


La luna II


Emb un bombet abadalhat

Fin dentelum abandonat

Ai setze zieus de l’estelum

Vètz-la salhir astre d’alum

La bèla luna gigantassa

E espectrala que fa lume


Despicharlada s’estirassa

Au fiu dei flats un lançolàs

Escopreat en lo sulfat

L’esmaut ò lo veire soflat

Que contamina lèu l’espaci

Embe la sieu beutat salina


Mèu de la nuèch e flor d’agàcia

Dissemina la sieu gràcia

D’aur-argènt en l’escurcina

Autorn dei vias dont camina

En un sudari, blanca flara

Ondeant au mitan de l’ària.


 




51 vues0 commentaire

Posts récents

Voir tout
bottom of page