La miéu esperiensa en la Pastourala de l’I.E.O 06
Da Jennifer Baret
L’atelié de teatre de l’I.E.O (Institut d’Estudis Occitans) a presentat la siéu pastourala lou 11 de decembre, au teatre Francis Gag à Nissa pi lou 15 e lou 16 de genouié à Pelhon e à Mentoun.

Es una pastourala propi mouderna que si souòna « Pastourala dòu nouòstre temps. »
Lu coumedian de l’atelié de teatre de l’I.E.O soun soubretout un mouloun d’ amic à la retirada e passiounat de lenga regiounali. An lou desideri de faire vièure lou nissart e de pourtà un message de pas, de toulerança, de dubertura.
An fach un mesclun de lenga : un pau de francès, de nissart e finda d’arabou embé la partichipacioun d’una coumediana de Syria qu’a cuntat la siéu istoria dintre la pastourala.
Fan de teatre per moustrà una creacioun persounala e differenta dei autri pastourala. Fan de teatre per ensegnà quaucaren ai spetatour. An mès de referença literari dintre la peça couma « Au nom de la mère » d’Erri de Luca e finda un passage dau « credò de Cassian » de Victor Gelu.
De teatre, n’ai ja fach touplen en francès e couma an augut besoun de ramplassà de coumedian, lu ai radunat per aquèu proujet. Despì tres an, siéu magistressa de nissart à l’escola bilinga dei Pourtegalié à Nissa e cercavi couma praticà lou nissart fouòra de l’escola. La miéu familha noun lou parla. Ai emparat lou nissart à l’università. Es impourtant per un proufessour de lenga de toujou parlà la lenga ensegnada e de cercà à prougressà. Faire de teatre es veramen un bouòn alenamen per la pronounciacioun e per emparà d’autre mot de voucabulari e d’espressioun.
M’an dounat à faire l’ange. Noun era propi aisat perqué m’an demandat de cantà en nissart, de balà e de mi coumpourtà coum’un
ange. Avìi propi pau ma fin finala, s’es ben debanat.
Aquela chourma de l’I.E.O coumença jà à pensà à escrièure un’autra peça. Qu a envuelha de faire de teatre, li pòu radunà.
A ben lèu !

