Gustou Dòlfou Mòssa - II. Lu aventurié de la Màntega
Da Bastian Cagnoli
embé l’ajuda de l’editour
En quauqui decenia dòu sècoulou XX, Gustou-Dòlfou Mòssa es devengut sensa dubi l’un dei persounage lu mai emblemàticou de la cultura nissarda, una persounalità mìtica.

Mentre que lou pichin Alessi Mòssa empara lu siéu proumié mot d’oucitan ouriental en Amèrica, tournen ai siéu grand-parent, proch de Saleia, doun Sègne Augustin es negouciant, just vesin de l’escalinada de la Terassa. En parangoun de la siéu atività proufessiounala, es pròpi atiéu au mitan dei penitent negre. Despì la Restauracioun, l’archicounfrarìa de la Mesirecourdia es estabilada en la glèia dòu couvent vièi de Sant Gaëtan. À circa dòu 1840, Augustin es en carga dòu mount-de-pietà, un servici à jaba regalat dai penitent negre de Nissa despì lou sècoulou XVI.
N’aquest’èpouca, li epidemìa de còlera mena toui aquelu que lou poudìon da tralaissà la Vila Vielha e de migrà devers li campagna bourgadenqui, que coumençon da estre urbanisadi segount lu principi dòu Consiglio d’Ornato. En lu sieu retour d’Amèrica à circa dòu 1850, lu aventurié s’estabilisson dòu coustà de la Màntega. (parouquerìa de Sant Esteve)
Devers lu bèi-art
Alessi es escoularisat au Licèu de Nissa, davant lou Pouònt Vièi : es l’ancian Coulègi reial dai jésuite, devengut « Collegio Convitto Nazionale » souta li refourma risorgimentali de Càrlou-Albert (despì lou 1848, la bandiera tricouloura italiana floutounea sus Nissa). En lou 1858, lou jouvenàs si destinga jà en ournamen d’arquitetura. E gauch en l’iniciativa de Paolo Emilio Barberi, que creèt una escola munichipala dei bèi-art, Alessi pòu aproufità d’una fourmacioun à la autessa dòu siéu gaube.
En lou 1860, lou trìcoulou de la mounarquìa parlementari de Savoia laissa la plaça au blu-blanc-rouge dòu mèstre nòu : l’Empèri francés de Bounaparta. Francesco e soun paire van ai voutacioun pèr depauvà lou bouletin ùnicou. Sus la tièra dei votant figura un cert cavalié Francesco : lou poussible pairin, ouficié de garnisoun.
Devengut ciéutadin francés, Alessi si rende à la capitala nòva pèr cavà la siéu fourmacioun. Mentre li anada dòu 1860 que passa à Paris, frequenta à l’insaupuda l’Escola dei bèi-art e lu mitan artìsticou d’aquesta tempourada. L’esperiença noun li mena lou suchès asperat mà n’en garderà un bouòn gaube tècnicou.
Carriera Segurana
Mentre aquèu temps, lou paigran Augustin es vèu. A tralaissat lou Babasouk pèr la maioun Gautier de la carriera Segurana, doun viéu da la siéu filha maja, la tanta Clara, qu’es maridada m’un cert Moussù Fehl. Si cau fermà un moumentoun sus d’aquest’adressa, à l’autoun dòu 1867.
Lou proumié d’outoubre, Augustin plega li parpela au nùmero 22. Lou testimoni proumié es un lautié, poussible judiéu poulounés : Pierre Élie Wilczynski. Coum’en l’episodi anteriour, durben la pouòrta e passejen-nen en l’escalinada. En lou meme imuble, toumban sus la familha Perny. Pierre Perny es pianista, coumpousitour e proufessour de piàno, d’armounium e d’armounìa. S’es fach counouissé à la tempourada de Càrlou-Albert m’ai pichini peça d’evenimen, toutun a countinuat da coumpauvà e de jugà tant pèr Vitour-Emanuèu II que pèr Napouleoun lou terçou. Despì la mouòrt de sa maire, viéu aquì embé soun paire, que travalhava au counsulat de França denan lou chanjamen de soubeiranetà. Aven basta lou temps de barrà la pouòrta qu’un drama nòu apareisse : la nuèch venenta, Tanta Clara tralaissa lou mounde dei vieu e segue soun paire en lu bras de Tanta Chiqueta.
Retour à la Màntega
De retour à Nissa, Alessi si marida en lou mes de genouié dòu 1870 m’una doumaisela de Grassa. Ahura qu’a patacat una carriera (inter)naciounala, si counsacra à dei sujet Nissart, especialamen en l’encastre dei festività de Carneval, doun deven lou pintour ouficial da partì dòu 1873. Lu siéu parent fan l'ùltimou viage gaire de temps après en li siéu maioun de la Màntega, seguit de proch de la siéu espousa. Es lou matrimoni segount que va marcà una virada en l’epoupèa dei Mòssa. Après la mouòrt de la siéu espousa proumiera, si marida m’una jouve Pimountesa ouriginari de Castellinaldo, un vilage situit sus li autessa dòu Tanaro, proch de Bra e d’Asti : Marguerite Alfieri.
Auguès ben lou siéu noum en ment perqué va jugà un role majour en lou nouòstre fuelhetoun : lou 28 de genouié dòu 1883, à Nissa, sourgenta un cert Gustou Dòlfou Mòssa.
Da segre...

