Gustou-Dòlfou Mòssa
Dernière mise à jour : 6 juil. 2022
Da Bastian Cagnoli
embé l’ajuda de l’editour
En quauqui decenìa dòu sècoulou XX, Gustou-Dòlfou Mòssa es devengut sensa dubi l’un dei persounage lu mai emblemàticou de la cultura nissarda, una persounalità mìtica.

III. SourtÎ de nissa pèr la tournà inventà
L’enfança de Gustou-Dòlfou s’acourda embé la creacioun dòu Musèu dei Bèi-Art de Nissa (au 16 avenguda Nouòstra-Dama - au jou d’ancuèi Palai Brea) doun soun paire Alessi n’en deven lou counservatour. Narvelous ùnicou, aproufita d’una espelida artìstica de bouòna oura e d’una fourmacioun persounalisada : fin en lou 1900, lou jouve Gustou-Dòlfou estudia à l’escola nova dei art decouratiéu que sucheda en aquela de Barberi, carriera Désiré Niel, mentre que soun paire l’emprincipa à la tècnica dòu paìsage à l’aqüarela, à Nissa e ai siéu alentour.
• Una jouventura nissarda
D’en proumié, li passejada familiali en la Countea counfignon l’univers de l’artistet. Au contrari de soun paire tra doui countinent, tra doui emisfèr, l’enfan passa la siéu jouventura en un moudèst cantoun doun sien supauvat parlà francés despì una trentena d’anada mà doun si parla soubretout dei varianta de l’oucitan. Engajada en doui guèrra pèr l’independença italiana, la Countea es devenguda culturalamen una raça de no man’s land, noun integrada à Itàlia dei Savoia, mau integrada à França republicana dòu 1870.
Lou jouve deu dounca asperà l’oucasioun de si sourtì de Nissa pèr pilhà en ment la grana diversità dòu mounde e, en lou fra-temp, de tout cen que fa lou particularisme cultural dòu siéu breç. Es cen que va faire à la virada dòu sècoulou : e en touta lògica, d’un jouve Nissart, la descuberta dòu mounde si principia da l’esplouracioun d’Itàlia e França.
• Sourtì de Nissa : tra Itàlia e França
Si pouòdon ren mancà en una fourmacioun artìstica vigourouha, lu viage en Itàlia mènon l’estudiant en Ligurìa, en Touscana, en Loumbardìa e en Venecìa. Soun paire l'assabenta à l’istoria de l’Art e finda à la tècnica dòu dessen e de l’aqüarela, especialamen pèr rapresentà dei paisages e dei moutiéu arquiteturau.
En parelele d’aquesta esperiença acadèmica, e bessai à l’oupauvat, li es Paris, luèc famous de la creacioun artìstica en Europa e en lou mounde tout, mitan dei inouvacioun, esperimentacioun e escàndalou. La mouòstra universala dòu 1900 es un pounch de counvergencia doun l’inspiracioun dòu jouve artista ientra en ressoun embé un fai d’influença espetaclouhi. Es finda l’èpouca de la Salomé coumpauvada en vers francés da Oscar Wilde e creada en lou 1891, pi ilustrada da Aubrey Beardsley en lou 1893 ; serà ben vìtou adatada à l’òpera da Richard Strauss en lou 1904 (en lenga touesca).
• Una sintèsi estètica dei mite e dòu groutesc
À Paris, Gustou-Dòlfou descuerbe ensin dei moda, dei estètica e dei tècnica que semblon en roumpedura toutala, en countradicioun embé cen qu’avìa pouscut counouisse fin à ahura. De fach, soun puslèu coumplementari, couma lou va faire mirà propi vìtou en prouchedissent à una sintèsi dòu bouòn persounala d’aqueli influenci desparieri : fin à la Granda Guèrra, en l’obra de Mòssa, simboulisme e Art nòu rescountron en lou fra-temp lu mite majour de la civilisacioun nouòstra, li grani demanda de soucietà e lu particularisme de la Countea de Nissa. À pena que tralaissa Nissa e que si fa mirà au defouòra, firma e data li siéu obra en latin, lenga internaciounala e mìtica, si qualificant d’ahura en avant couma « Gustav Adolf Mossa Niciensis » : lou Nissart.
En una dràia simbòlista e espressiounista, coumpauva d’aqüarela numerouhi e tencha de China, e soubretout li siéu grani tela à l’estile ouriginal dòu bouòn, finda dei pouema e dei peça de teatre en lenga francesa.
À Nissa, doun si marida en lou 1908 (embé Andrea Naudin, filha d’avoucat ouriginari de Grenoble), rajougne soun paire pèr ilustrà Carnevale : tout ai doui mounstron embé un gaube de l’autre mounde que l’encaminament simboulista e espressiounista fan mestié ai usença e à l’estètica groutesca d’aquèu ritual dòu temps subla que counouisse aloura una abriva nova, mai coudificat, despì lou sècoulou XIX. Lu carri d’Alessi e de Gustou-Dòlfou soun un isemple en propi de creacioun artìstica persounala mesa au servici de la tradicioun poupulara.
• Diau blu
Mà França, es finda l’armada de la Repùblica, que souna lou ciéutadin Mòssa en lou 1903. Fa lou siéu servici militari en lou 1904-1905 couma cassaire de secounda classa, pi serà sounat pèr dei durada d’esercici en lou seten bataioun de cassaire alpenc en nouvembre dòu 1908, 1910 e lou 1912… pèr fin d’estre mai clar, souventifes e sensa si fermà fin à la declaracioun de guèrra. La souloumbrina de l’armada floutouneha dounca jà soubre touta aquesta durada, meme se la menaça a pancara petat en cadun. Toutun, tra lou camin acadèmicou, la familha, l’armada e li mouòstra en li galarìa, tra lou classicisme e l’art nòu, tra tradicioun e moudernità, Gustou-Dòlfou Mòssa chanja souventifes de luèc e passa la siéu jouventura tra Nissa, Ìsoula de França e Itàlia.
Fin finala, esta au 26 avenguda Mirabeau
(e lu siéu parent au 29 carriera d’en Lepanta - au jou d’encuèi l’imuble de Madrel) quoura la moubilisacioun generala es gouvernada lou 2 d’aoust dòu 1914. Arriba aquèu jou en lou seten bataioun de cassaire alpenc.
Estacat au quatourzen cors d’armada, lou bataioun liéura li sieu proumieri batesta en Alsàcia, pi soubre la Somme e en Flandra, doun lou sourdat Mòssa es ferrit lou 18 de nouvembre. Après una tempourada de repau en Nourmandìa, es aloura mandat en coungié ilimitat lou 4 d’outoubre dòu 1915, patissent d’una emiparèsia dòu caire drech. Tourna à Nissa, refourmat embé gratificacioun mà trasfourmat pèr sempre da l’esperiença dei trencada.
L’estacamen dei novi Mòssa noun resiste ai esprova d’aqueli anada : Gustou-Dòlfou e Andrea si desseparon en lou 1918.
À pena l’anada que ven, una autra separacioun s’en cala sus la familha : Margarida, maire de Gustou-Dòlfou e espousa d’Alessi, plega li parpèla au siéu de la carriera d’en Lepanta lou 29 de mai dòu 1919, e n’avìa 63 sus l’esquina.
Una pàgina si vira, ma cen que siéu da dire, un libre si barra. Tout aquò serà pas pu couma d’un temp.
Da segre...
