GIGI en barona... a l'arc latin
Da Gigi de Nissa
Un beu jorn, tota n’un cop, mi sieu auto-sequestrat … barrat en maion a mi firma d’ auto-risacion per ana faire pissa lo can, a mi metre d’estrassa sus lo morre per ana faire un giro a cen pas de la maion .
Mi sieu trovat, obligat a quauquaren un jorn e lo contrari lo lendeman . Auto serrat en la mieu cambra m’un tubo d’aspirana sensa manco passar per la casa medecin, m an interdit de travalh, perque m’eri pa pognat 3 cop .
M’an lancat fuora de l’Ideal perqu’eri sensa document administratiu, n’an fach encala lo nuostre atelier musica qu’aven més 7 an a basti, m’an mostrat dau det, ai audit lo sindico de st leger dire qu’anava denoncia li musician qu’eron vengut suona au village sensa si pognat, que nem puorton la maladia de Nissa !
Ah ! N’i a que vengon mai realista que lo Rei !
Ma ahura , l’iver finisse . En galera !
Que fora de tot aquo ! viva la prima !
E la festassa que anen si faire cenqu’es ? Es l’arco latin.
Mé Carles, Claudio, Djé, Sergio, la bella chorma dei Nux, Gaby e toi lu amic - Vali en avan !
Basta de crusi !
Entrevistas crosadi
Dau divendres 22 fins au dimènegue 24 d'abriu dau 2022 si debanerà, gauch en una produccion
Nux Vòmica e lo 109, "L'arc Latin Méditérannée, rencontres musicales".
Tres jorns de partiment tot en amistat dei conoissenças populari de l'arc latin valent a dire de Nissa, Catalonha, Salento, valadas occitani d'Itàlia.
Doi jorns au rítomo dei fabrigacions d'instruments,balètis, pasts compartits, concèrts ...
Una bòfa d'ària en pròpi, luènh d'aquesta cultura folclorisada d'otrança au nuòstre.
Avèm garçats quatre demandas a Sergio Berardo, Claudio Giagnotti, Carles Belda e Gigi de Nissa.
• Que seria lo parangon tra la forma musicala e la lenga qu’utilisetz en li vuòstri cançons ?
Segio Berardo : Mi puei nimamc imaginar una mia chanson en italian. La viola demanda l'occitan, coma la charn lo vin ros.
Claudio Giagnotti : Nui simu salentini e cantamu in salentinu, quistu ete la differenza e soprattutto sunamu nu strumento tradizione lu tamburreddhu, addhune tutte le canzoni se postume fare. Poi rivamu nui i Mascarimirì e facimu la noscia musica ispirata alla tradizione orale, alli canti de campagna, se chiame alla STISA, ma usamu la coscienza de osci, simu li fiji dell’era moderna e sunamu li strumenti de osci miscatti cu quiddhi de ieri. Poi i testi delle canzuni parlane della vita de osci e spesso pijiamu na melodia tradizioonale e la facimu de osci. La tradizione intra u Salento è VIVA.
Carles Belda : A les cançons la música és el vestit de les paraules. I és així com ho penso i intento de fer-ho. En algunes ocasions, però, es pot utilitzar el contrast per dramatitzar i fer còmic un contingut.
Gigi de Nissa : La forma musicala quora aven comenca era au servici de la paraula, dei nuostri estoria que voliavan conta o li caui aviavan da dire a la nuostra maniera, m’ai nuostri mot que sigue en Nissart o tamben en lo frances que parlen, una forma per faire bolega tamben. Es ver que en la forma musicala li era finda d’estoria, mai sonora e ritmica que melodica.
• Que solucion utilisetz au cada jorn pèr existir en la vuòstra creacion ?
S.B : La creacion arruba per son cònte. Chal pas ni l'atendre, ni la sonar. Basta s'amusar en juant abo la musica e las paraulas. Sovent la me capita de pensar ai tèxtes di chançons mentre que vau en bici.
C.G : Come aggiunge ittu prima, intra lu Salento la tradizione e viva e quindi noi nu facimu folklore o riproposizione, ma sciamu alle feste de paese, alle puteche, alle feste de chiesa addhu se sente ancora cantare per la gente, non per li sordi.
G.N : Nux es una mescla tra una musica construcha mé de computado e de musica live, don si utilisa, de cau, un cuor de vos que canta a l’unisson, o de cau l’instrumen que cadun aima lo sublet !Sensa oblida li construcion ritmica mé lo cedric que le si pantaia .
• Cen que son li vuòstri accions a regard dau vuòstre país ?
S.B : mi creo que lo miu trabalh musical es estat e rapresenta encara un di rar intervents occitanistas que an leissat una traça dins la societat di valadas. Dins lo còr e la consciéncia de nòstra gent. Abo Lou Dalfin l'idea de Occitania es salhia del circle restrench di "elegits" per devenir quarquaren de quotidian e de normalment acceptat.
C.G : Nui facimu feste, invitami altri cantanti de autre zone nu sulu de musica tradizionale o orale. Spessu ne confrontammo cu altri stili e per noi e fondamentale.
C.B : Hem voltat per tot el País, Països Catalans, cantant i fent ballar. I a Sabadell, la meva ciutat, el més trascendental ha estat la importació d'un tipus de rumba improvisada, el garrótin, que ar hi és força popular.
G.N : Siem mai estat un grop ligat a un luta locale per vive un pau plu ben toi ensen, que basta un grop de musica. Siem esta sempre ligat a de projet de reconstrucion o construcion culturala. La musica de Nux ven dau carnevale e de la volonta de basti caucauren m’ai gen. Coma ancuei aqueu Arc latin !
• Cen que porria èstre lo ligam tra la vuòstra música e un instrument ?
S.B : Tot l'univers di instruments populars occitans es a la basa de nòstra poetica musicala. La descuberta que ai fach, dins l'adolescencia, d'un monde de memòria viventa, de sons magics, enchantats, de atmosfèras arcaicas tot un ben fòrtas dins lo present, m'a marcat inesorabilment. E a marcat la rota de Lou Dalfin.
C.G : Lu legame e fortissimo, per mie u tamburreddhu rappresenta comu a chitarra elettrica pe lu rock.
C.B : El diatònic va sovint lligat al ball. ës així com l'he utilitzat en la majoria d'ocasions. I a més de fer-ho amb peces instrumentals també ho faig, i ho fem, amb cançons que poden ser perfectament ballades, com les rumbes o les jotes.
G.N : Mai que basta un instrumen coma t'ai dich seria un univers de sonorita. Ligat a la lenga, ai amic, ai estoria que viven, ai bosin dau quotidian. Apres lo sublet pau ti leva tamben a d’autri rythme abandonat coma la farandola o lo pantai d’una farandola. Oblidavi li a lo tambourin que eu ven mai defuora d’una redescuberta. L’esotic e lo local o lo locale esotico !
