top of page

Gent d'aquì - Pèire Grilli, lou pouèta aviatour.

Da Ludivina Lavagna


Per la tersa edicioun dou Peolh Revengut, ai chausit de vous parlà d'un pouèta venansounenc, gaire counouissut, que si souòna Pèire Grilli.





s lou fraire de René Grilli, proumié ajounch à la merìa de Venansoun.

Embé René, aven parlat dòu miéu article soubre Venansoun que avìi escrich (per la secounda edicioun dòu Peolh Revengut - abriéu/mai 2022). Pi parlant de la lenga, de la cultura, de la pouesìa, ai descubert que lou siéu fraire escrivìa en nissart. René m'a mandat lu pouèma e mi siéu propi enamourada de la siéu prosa.

Denan de vous faire coumpartì lu pouèma escrich da Pèire Grilli, cau parlà un pau de l'istòria de la siéu vida.


Pèire Grilli es naissut lou 11 d'aoust dòu 1956 à Nissa ma venìa d'una familha de Venansoun.

S'es engagiat dins la Marina Naciounala lou 26 de mars dòu 1973 pi es entrat à l'Escola Navala lou 1 d'outoubre dòu 1980.

A fach una mutacioun en la basa aerounàutica navala de Saint-Mandrier (proche de Touloun) e sus la courveta Dupleix/Lynx 277.

L'aviatour Pèire Grilli es mouòrt per la França à vint-a-sèt an, lou 29 de nouvembre dòu 1983 à la larga de Beyrouth mentre que li avìa un acident aerenc, durant la missioun Olifant.*


Era à bòrdou d'un elicoutèrou WG13 LYNX que assegurava lou ligamen tra la couòsta e la courveta Dupleix.

Soumava 1157 oura de vol e èra titulari de la qualificacioun de cap de bòrdou ASM

(lucha anti soutoumarina).

Lou siéu nom es escrich sus lou mounumen ai mouòrt de Venansoun.

Pèire avìa una grana passioun per l'escritura, la lenga, la cultura nissarda e li tradicioun e dounca a laissat tres beù pouèma escrich durant la siéu vida.


Ai pas vougut courregì la grafìa ouriginala per preservà l'autentichità dei pouèma.


"Coura siéu luen" es estat escrich durant una missioun à Dakar en lou 1992.

Coura siéu luen

De mar n’ai vist, de belle e d’aluegnati,

De fés qu’eran touti gounfladi d’escuma.

De pourt, n’ai vist, emplit de gent bisari,

D’oudour esoutica perfumat, souta

De soulèu sevèri. Sieu anat souven luen,

La mieù jouinessa, la mieù vida tamben

Soun marcadi per tout aqueli gran viage.

Li a una calignera, d’un beù age,

Qu’en lou nouòstre quartié toujou va m’asperà.

Ves perqué tout aco, ancuei, mi fa cridà

Que lou miéu orizon es propi ben Nissa !

Couma di la cansoun, « souta li taulissa »

De nouòstre beù païs, là vouli venì viei :

Nissa es per iéu couma es l’aiga au pei.

Es en aquèu luec que iéu voù vieure e mourì,

Me la miéu doussa calignera qu’aimi,

Qu’en aquèu moument sera la frema miéua

E m’aura dounat de bèi infant. Ahura

Siéu segur que seran toujou tant beat,

Qu’escoutà ensen lou temp passà, simplamen,

Sufiéra a nautre. A tout aco cresi ;

Ma ahura, siéu malurous, car siéu ben luen

Dau miéu païs e de li mièu mountagna.

Coura siéu luen, n’ai toujou qu’una enviga :

Voù m’en tournà à Nissa, à maioun, m’ela.

Sabi que m’aspera e qu’es la plus bella.

"O jouventura Nissarda" es un rapel ai jouve per pas oublidà la nouòstra cultura.


O jouventura Nissarda

Vouoli ti dire quaucarèn d’angouissant

O jouventura Nissarda, ancuèi laisses

Propi degaia tout cen qu’amovon tant

Lu nouòstre vièi : la lenga e li tradicioun.

Se noun ti boulegues, lu tiéu pichoui enfant

Noun saupran màncou cen qu’éra un

[cougourdoun

E lou festin que pouorta encara aquéu noum,

Serà plus qu’un souveni ; li aura màncou un

[cant

De quauqui filheta oufrant una cansoun…

Se noun pilhes garda, se noun fas d’esfouors

Li serà màncou un bouon Nissart per dire :

« M’agrada tant la miéu vila, Paioun, lou

[Pouort. »

Seran toui lu meme, mangeran, beuran,

Parleran parié, dihent sensa rire :

« Ces mœurs appartiennent bien au passé, au

[fond. »

O jouventura Nissarda, charra Nissart

De vouas que toujou li reste en Nissa

Quauq’un per l’aimà.

"N'ai proun" es pouliticamen pas courret ma es una coustatacioun d'una pèrdita d'identità...


N’ai proun

Escoutas, bravi gens,

Aquela cansoun, se voules ben ;

L’anan cantà per vous,

Escoutas, se sias de Nissart curious !

Despi d’aquèu poù que se son toui avisat

Que lou nouostre païs eran ben lou plus bèu,

Per veire un coù e li restà son arribat

Finalamen, per s’encroutà au fach lèu.

D’aqueli gens ren d’aqui, n’ai propi proun,

N’ai finda proun de veire la Nissa d’ancuei

« la miéu bella Nissa » se canta la cansoun,

Que sera devenguda coura seran viei ?

As lu indian en lou casbabazouk ?

De pen bruti, d’aleman, de judieù, n’en vouas ?

De veire de touristi sieù vengut chouc,

De veire parlà pouchut, ahura sieù ben las.



 




61 vues0 commentaire

Posts récents

Voir tout
bottom of page