top of page

Eugène Mô (1891-1915) : l'eroe oublidat !

Da Patrici Arnaudo


Si di souven que Nissa es venguda veramen francesa en lou 1914, quoura lu jouve nissart esitèron pas d'anà laissà la siéu vida per un paìs que counouissìon mau,

e que, de còup*, n'en parlavon pas la lenga.




Tra aquelu centenau de garçoun mouòrt per la siéu nova patrìa, n'i a un que si meriterìa mai que lou noum d'una pichina plaça en centre vila : Eugène Mô.


Un ome que naissèt lou 21 de Julhet dòu 1891 en lou quartié de Riquié. En aquèu cantoun industrial de la vila, lu siéu parent li tenon una coumerci que fa beguda e coumestible. Lou pichoun es un escoulan serious e soubretout un gran espourtiéu. La siéu especialità ? La natacioun. Si farà counouisse en gagnant la coursa « Nissa-Vilafranca » (!) e en venent campioun despartamental.


En lou 1909, « Géni », s'engaja en l'armada e l'an d'après si pourterà voulountari per anà ajudà lu sinistrat dei aigada de Paris.


En Aoust dòu 1914 quoura peta la guerra es moubilisat en tant que « pista-pauta » ma èu a un'autra ambicioun : aquela de venì aviatour. Naissut en una regioun que lu « meeting » li eron numerous, couma Maicon, Ferber o Rolland-Garros, que an ja fach lu aucèu* en lou ciel nissart, Mô si pantaia de voulà.


Vìtou-vìtou serà noumenat à Avord en lou Cher, doun si vòu fourmà au mestié de pilòtou. Malurouhamen per èu, si dèu countentà d'estre mecanician. Per lou jouve nissart, aquela situacioun noun pòu durà. Eu, l'espourtiéu a besoun d'aventura e restà sus lou sèdi arrié de l'avioun noun li ven à ben.

« Geni » va demandà de poudé jugà lou role d'espìa. La missioun d'espiounage es l'una dei mai riscada. En cas d'arrestacioun dai nemic, lou sourdat es segur d'estre coundanat à mouòrt . Touplen d'espìa revenguèron jamai de la siéu missioun. lou saup ben ma lou siéu patrioustisme noun lou farà regretà aquela chausida.




Ensinda, au mes de mai dòu 1915, Eugène Mô pilha plaça sus lou sèdi arrié d'un avioun que lou menerà en li Ardenna òucupadi dai aleman per li anà faire l'espìa. En li siéu tasca li es pas gran caua ; una faussa carta d'identità, un rabatin, un coutèu e dintre d'un cavagnòu doui pijoun...viajaire !

Ma la missioun serà courta. es vìtou arrestat dai nemic e emprisounat. Lou 20 de Mai dòu 1915 lou sourda' nissart serà coundanat à mouòrt. Ii coundicoun carcerali si pejoron cada-jour :

lu libre li soun counfiscat, la caminada li es desfenduda...

Mô fatalista aspera la siéu terribla fin embé una serenità estounanta. En la siéu darriera letra escriéurà « Adieu à ma chère France pour laquelle j'ai de grand cœur fait le sacrifice de ma vie, comme doit le faire tout bon patriote » pi en s'adressant ai siéu parent li dirà « vous au moins, vous aurez la joie de voir revenir mes camarades en vainqueurs ».


En un moumen aude lu canoun frances e si laissa anà à pantaià qu'un bèu jour bessai la pouòrta de la siéu celula serà duberta da un sourda' frances. Aquela pouòrta fouguèt ben duberta un 5 d'Aoust dòu 1915 à 6 oura dòu matin, ma ...da un militari aleman.


Avìa demandat de mourì lou drapèu frances en man ma la favour li fouguèt refudada. Fouguèt fusilhat à 7 oura en cridant « vive la France » au moumen d'una esecucioun que li levèt la vida à 24 an luèn de la siéu terra natala, que, au jour d'ancuèi, sembla l'avé oublidat.


 





72 vues0 commentaire

Posts récents

Voir tout
bottom of page