Entrevista e amploada-Bruno Martel dau fanzine "Quoura ven lou dissata"
Da Dàvi Assas-Silveri
« Quoura ven lou dissata ». Es ver que l'asperam toi. Mas mai que mai aüra es lo títolo d'un fanzine independent dubert en toi e per cada suportaire nissard, ultra ò non, basta apassionat dau Gim. Es l'ocasion de garçar quauqui demandas a Bruno, creator e cap redactor d'aquèu fanzine seguran.

• Viva Bruno, ti puòs presentar e nen cuntar lo tieu percors ?
Buòna en toi. Bruno, 37 sus l'esquina, suportaire de Nissa da pichon. Ai d'en promier frequentat la tribuna Sud coma cadun, ai fach lo mieu promier desplaçament a Laval per l'último rescòntre de la nuòstra última sason de D2 pi. Siáu dau buòn tombat dintre en aquesta temporada, en clinant de suportaire a Ultra mi pensi. Ai passat de sasons numeroï en Segonda en l'ARN e dau collectiu Embriagoun pi denant d'èstre despatriat a Paris mentre 5 annadas, cen que m'a fach mestier per fins de faire totplen de desplaçaments. Despí lo 2013, siáu tornat a Nissa e mi pensi de pas pus bolegar. Siáu afogat de tot cen que tòca au monde dei tribunas.
• Coma t'es venguda l'idèa promiera de crear aquèu fanzine « Quoura ven lou dissata » ?
Siáu atirat en pròpi da la cultura Ultras. Coma per tota sota cultura, lu fanzines son un objèct major. Ai adorat pròpi víto de m'en provedir e d'en legir, de Nissa ò d'en defuòra, perqué es un testimòni primordiau d'una època, d'un cèrto suporteisme e de metre tot aquò sus papier, lo rende eternal. Pi au dedintre dei grops, es un vector intergeneracional major per trasmetre una mentalitat, una identitat. Doncas pròpi víto ai augut l'envuèia d'en escriure e en lo 2003, avèm publicat doi números dau Chapacan m'au collectiu Embriagoun, basta per fins de gardar una peada dei nuòstres deliris de l'època. Darrier ai continuat a colleccionar mas la producion au dedintre dei tribunas francesi s'es prefondada embé l'arribada dei forums sus la tèla e dei sítis web. Èra mai simple de totplen e mai ràpido de publicar d'informacions sobre la tela puslèu que metre en pàgina un format papier. Levat que li èra ren de perpetual e avèm perdut totplen d'informacions d'aquesta temporada. En lo 2018, qu'es bimbàro, li rets sociali an tornat lu fanzines. Ai publicat de troçs d'ancians, aquò a plasut de totplen, e plan-planin, ai tornat cabussar dintre. Ai partichipat en un recensament nacional de toi lu fanzines qu'esitavan e m'a tirat l'agacha qu'en mancava a Nissa. Faia 5 annadas qu'eravam a l'Allianz, arribavam ai generacions promieri qu'avion ren conoissut lo Rai e qu'avion de mau a s'integrar en la tribuna e en aquesta cultura. Mi siáu dich qu'un fanzine podia jugar aquèu ròtle de trasmission tra li generacions e lu estadis. Pròpi víto, siáu da mi dire que cau un concèpt mai larg que basta un fanzine ultra per fins que pilhe e es ensinda que si garçam estel estiu dau 2019. Un número per provar mas que marcha sus lo còup e nos a entraïnar da continuar. Un fanzine dubèrt en toi e per cada suportaire nissard, ultras ò non, basta apassionat dau sieu club e da la sieu vila. En tres annadas l'avèm enriquit mas li rúbricas de la partença son per sempre presenti doncas eravam pas luènh dau còmpte emb aquesta idèa anacrònica.

• Coma siatz organisats e quant li siatz de contributors ?
Juegui lo ròtle de cap de banda e fau lo ligam tra toi lu contributors. Despí lo principi de l'aventura, avèm un cinquantenau de gents qu'an escrich en lo fanzine. Es pròpi una fiertat perqué non volii que sigue basta lo mieu. L'idèa es de provedir un supuòrt e lo laissar a disposicion de toi lu suportaires que vuòlon escriure. Avèm finda augut d'articles de suportaires de totplen d'autres clubs, basta perqué li plasian lo nuòstre travalh e que volian partichipar. Mas en l'ensèms, avèm un desenau de contributors que tornan au cada còup. Aquest an si siam impauvat un rítomo especial, li tornerai après mas valent a dire d'èstre pròpi organisat e d'anticipar lo màssimo de cauvas doncas es aquí qu'interveni lo mai. Cau per sempre aver lo número d'avança e anticipar lu contacts, lu mandadís d'entrevistas, tornar mandar li gents per fins de tot aver en lu temps. Ai Coun, un suportaire nissard e illustrator que mi fa de cubertas magnífiqui, m'entrigui de la mèsa en pàgina pi. Si tornam legir a totplen e lo mandam da l'estampaire. A pena qu'arriban lu cau vendre dau segur mas lo número venent es ja da s'alestir doncas non s'arresta jamai... Sensa si mandar dei flors, mas un chícol tamben, non sai se toti li revistas professionali an una organisacion que gira tant ben. En tant, avèm ren de vergonha da aver.
• Cen qu'es la frequença de parucion e lo format de QVLD ?
Avèm principiat en lo 2019. Lo #10 es sortit l'estiu passat, da saupre qu'avèm augut una sason muòrta embé la COVID. S'eravam donats lo rítomo d'una sortida cada tres mes a la partença. Mas coma siáu un chícol fuòl e que mi plas de butar la brua, si siam mandats l'escomeça fuòla per aquesta sason de faire en una annada cen qu'avèm mes tres ans da faire ; sortir 10 números sus la sason per fins d'arribar au #20 l'estiu que ven. Doncas per aquesta tòca aquò dona un rítomo dau cada mes, cen qu'es dau buòn fuòl mas per lo moment li arribam, lo número de Calènas serà lo #14.
A regard dau format, siam acostumats da faire de A5 doncas siam estats sobre aquèu format. Levat de la sason COVID dont si siam fachs doi números A4 (#6 #7). Voliavam basta faire quaucaren de desparier per lo caractèr echepcional d'aquesta marrida temporada d'una sason tota en d'estadis vuèlhs. Lu fanzines son en color tot e lo nombre de pàginas son despariers de 72 en lo promier, siam arribats a 216 per lo #10 e aquesta sason siam alentorn de 130 pàginas.

• Nen puòs charrar d'aquèu QVLD de decembre ?
En aquèu #14 tornam sus lu doi darriers rescòntres en copa d'Euròpa embé l'aculhença de Belgrade e lo desplaçament a Colonha au travès de fotogràfias numeroï e entrevistas. Provam de menar embé nautres en Euròpa toi lu lectors que non puòdon si desplaçar. Consacram un dorsier ai patchs, aquelu escudets que fan part de la cultura suportaire au travès d'una retrospectiva e d'un gíro en Euròpa. Provam finda d'acompanhar lo número dau nuòstre patch promier QVLD mas a l'ora qu'escrivi aqueli regas siam totjorn da estudiar coma si pòu faire. En la nuòstra seria sobre lu vilatges de la Contea, es la Ternitat-Victor qu'es a l'onor. Pi tornam trovar toti li rúbricas acostumadi embé lo rescòntre a Lorient, Brest e Lyon, un gíro de l'espòrt nissard, de rescòntres au defuòra, l'entrevista d'Alrick, suportaire nissard qu'a publicat un libre sus la música e totplen d'autres articles. Lo número es acompanhat d'un tiratge fotogràfico dei tribunas dau mes de novembre e totplen de pegas-solet.
• Coma e dont si pòu trovar QVLD ?
Lo nuòstre promier ponch de venda es l'estadi dau segur. Avèm un taulier a regard de l'escalinada H, en li corsivas de la tribuna Sud, denant lo rescòntre e en lo mièg temps. Avèm finda de ponchs de venda en vila governats dai suportaires nissards qu'an acceptat de n'ajudar : « Saint Roch presse, California Presse, Cave Bocchi, Boulegan Sian Nissart, The Odds ». Lu rengraciam en pròpi perqué n'ajuda de totplen. Dau senon fèm de mandadís e si pòu governar drech sus lo nuòstre síti www.qvldissata.com.
• La seguida dau projèct ?
La seguida es complicada da endevinar... Ja anèm provar de tenir la nuòstra escomeça mensuala e d'arribar fins a estel estiu. Darrier farem lo bilanç e veirem li envuèias de cadun ò li idèas nòvi que podèm aver per la sason venenta. Es una activitat dau buòn que demanda totplen de temps, realisada basta per plasir dai apassionats. Se li es pas pus lo plasir passerem lo bochin. L'idèa denant de tot èra de faire mirar que si podia faire, a Nissa mas finda en li autri tribunas francesi, de donar envuèia e de crear una abriva. Mi pensi que siam ren luènh d'aver agantar l'objectiu. Avèm radunat una comunitat de suportaires de toti raças, joves, vièlhs, ultras, abonats, amorós de la vila alentorn d'un format papier en lo 2022. S'en avisarem bessai mai tardi mas la proessa es bèla en pròpi.


