Catarina
Da Edith Faraut


I. Catarina Segurana bugadiera
La counouissès la miéu vera istoria ?
Touplen de neblat dihon que siéu basta una legenda, dèvon avé de mau à si cucà qu'una frema fa mestié a quaucaren d'autre qu'ai narvelous e da faire lou mainage, soubretout una pichineta dòu poble.
Filha d'un paure pescadou naissut à Nissa en lou 1510, ai deugut propi vitou emparà à soubreviéure e despì que n'ai 14 fau la bugadiera sus li riba dòu miéu Paioun estouòrt dount trebouli li aiga de saboun.
Màncou lou tems de rescountrà un calignaire, souta lou soulèu de ploump o la raissada, lavi lou linge dai ricàs, e piqui, piqui embé la miéu massola soubre lu lançòu per fin que devengon bei blanc.
Aloura lu miéu bras soun devengut tant gros couma li vouòstri cuèissa e dur couma lou fer, à Nissa si trova ren una bugadiera mai acanada que iéu.
N'i a que mi dihon la maufacha, vi laissi faire lou vouòstre avis mà de frema embé dòu caratère couma iéu si ve pas en cada luèc.

II. Pica, pica embe la massola
Arriba aqueu jou de fèsta de la Santa Vierge, lou 15 d'aoust dòu 1543. Nissa es assejada dai mànega de Barbaroussa lou mai terrible dei pirata, embé qu lou rei de França a fach pati per poudé counquistà la nouòstra bella vila. La vila es souta fuèc de countunia, saquejada, ferida dai janissaire.
Iéu, es ren poussible d'està à maioun, vouòli ajudà, siéu soubre lou bastioun Sincaire e aquit vehi un sourdat turc m'ai bàffi, enturbanat, d'aquelu qu'espaventon li miéu amiga bugadiera - iéu li redouti mens que lou miéu Paioun enfuriat - lèst da plantà lou siéu drapèu sus lou bastioun.
Ai lou boucoun, lèvi la miéu massola e li fau calà una frandacioun sus lou cascavèu li prefoundant lou suc, li aranqui aloura la siéu bandiera e lou li esgarrà.

III. Catarina erouina dei bastioun
Senti mountà lou remoun de joia.
Es pas de creire ! De ràbia ai trissat aqueu pouòrta drapèu m'una simpla massola. Noun ! Ai ren fach mirà lou miéu tafanari couma quauqui baveca s'esperlecon da chacharounà per fin de mi descridibilisà.
Couma galvanisat tout lou quartié a resistat, de la pouòrta Pairoulièra fin à la tourre Sincaire, es en bulhimen, d'autri bugadiera à la miéu seguida s'en pilhon à dei sordat embé li siéu massola, parieri à de tigressa, si garçon numerouhi soubre dei turc, li fan picà en tèrra, li raubon li siéu arma, li siéu bandiera, d'ome venent de coursa de cada caire, armat à la vai que t'abuti fan fugì lu tarabustaire.
Es la champanela dai arrambaire, lou quartié alena un chìcou mai ben meme se li galèra de Barbaroussa soun toujou au pouòrt.

IV. L'as pagat lou capeu ? O vergougna a Barbaroussa
Despì lou 15 d'aoust noun siéu tournada au miéu, s'acanen da resistà ai atacaire e quoura li mànega dòu Duc de Savoia venon liberà la vila, fen fèsta toui ensèn à la partença lampejanta de l'armada franc-otomana.
Aqueli e aquelu qu'avion pilhat part per lu Francés seran ben castigat, lu batut d'ancuèi seran lu vinchitour de deman.
Es ensinda que despì à la velhada à Nissa, si cunta que bella souleta ai mes en falimen una armada touta, iéu, Catarina, simpla bugadiera.
Qu sau bessai meme que d'aquesta desbandeirada de Barbaroussa à la bacha tant frapassiounant es naissuda la sentença menchounairis :
« L'as pagat lou capèu ? »
