top of page

« Cancel » curtura e wokìsmou !La cancelada nissarda ben pebrada ! (Mèfi ai merilhoun !)

Da Jouan – Reinat Lionelli


Lou wokìsmou qu’es acò ? « Cancel », nautre nissart pouden acapì lou mot.



Lu autre que reston aquì ma que s’en baton de saupre que li es ‘na autra lenga e curtura à Nissa noun recounouissudi da l’UNESCOuton gaire an que d’anà si fa pagà da Carlo Felice, que Canceladou proumié a fach levà, sus lou còu, la réplica de la sieu estatùa denant la coumuna basta que siguet elejut cònsou !


D’unu van mai dire que fau passà Nissa per l’ambourìgou dòu mounde ! Per paroudià lou grand filòsofou Miqueu Colucci dirai qu’es pu ben d’estre un ambourìgou qu’un rectum ! « Per aquelu qu’an fach Latin lou rectum es lou rectum, per lu autre es lou trauc dòu c… !» (Coluche)

Dacordi, vouoli ben per un còu la mi jugà moudest, ma serà pas aisat ! ! Passerai sus lou fach qu’es aquì, à terra amata, qu’es estat descubert lou fuèc, qu’aven augut un emperatour rouman, Pertinax, e finda que Nissa noun es estada italiana ma que si pouden revendicà l’Itàlia touta vist qu’es un nissart que l’a unificada… e n’en passi encà e de pu bouoni !


Dounca moudestament, es malurous, ma despì l’episòdou vachinal dòu nouostre bouon Doutour « Goupil » e Mister ràbia, couma l’avii ja escrich, Nissa seria mai un còu souta lu fanau de l’atualità !

Defet, toui lu sapiens d’aquì souta e autre falabrò-espicològou, car au nouostre regretat Dedé Truqui, après s’estre clinat sus l’estroun foucilisat dòu nouostre antenat prehistòricou, pourion venì estudià, aquì, aquelu fach polititico-mediàticou que son lou « wokìsmou » e la « cancel » curtura !

Li trouverion tout sinque sèrcon sus d’aquèu fenòmenou que li dion american, ma couma lou vi vau demoustrà aquì souta, es beu que Nissart !


Sien, nautre Seguran, couma dins un coumpendin de tout senque la terra a de proch o de luen m’un genòcidou curturau, li vìtima d’aquelu que ahura s’espaventon

« dòu sieu grand remplaçage» que li pende au nas aloura qu’an fach lou parié me nautre !

Vau prouvà de lou v’espligà aquì souta en cauqu mot !

Après s’estre passejat au nouostre, per noun dire tracoulà, lou rei « soulèu », couma lou sounavon lu sieu sudìtou, o ahura finda lou pichin istourioulin Fànou Bern, lou noustre marit vesin avia decitat de faire prefoundre Casteu que li faia d’oumbra ! Aquella bastissassa seria ahura bessai la mai grossa obra militari de l’age mejan en Europa touta ! Lou mieu moudest dich noun mi fa scrieure dòu mounde, ma vautre caru letour, sabès que son sus lou nouostre countinent que staìon li pu bella fourteressa. Ma lou vi fau pas dire !

Couma Cricri souléu l’a dich, gauch à Louì lou XIVen , ahura que n’an levat aquesta veruga, si pòu mirà la pu bella vista dòu mounde (son lu sieu mot) cara ai ric ivernant que d’UNESCOuston pebre !

Coura lou soulèu si levet dòu mitan, après d’avé cancelat lou nouostre parasol e sousta militari, sien tourna mai devengut mestre au nouostre fin tant que lu francès, mai un còu, « nen venguesson raubà li cougourda e roumpre li tantifla » en lou 1792* !

Aquì un pichin cours de « wokìsmou » se lou mi permetès ! Li es un mounument que si souona « dòu centenari » dapé lu jardin Bèrtou proumié, que ben ségur èra pas un rei de Savoia, ma un souvran Belga !

Au mitan d’aqueu fallus de peire es ben escrich 1860, ma es pas d’aqueu centenari que si trata en verità vist qu’es estat jounch pu tardi en lou 1960 ! Au soubran d’aquel estroun li es burinat la data dei « esplet », dei raubaire de cougourda, roumpe tantifla dòu 1793-1893 ! Es acò que celebra aquela bruta cauva ! Messus lu sapiens vequì bessai lou proumié mounument wokìstou dòu mounde. Ahì dòu mounde ! Minga mot sus lu barbet, aquelu counscrich nissart que defendìon la sieu pàtria Sarda e que lu invadour francès an fach passà dins la sieu Stòria couma de raubaire e de manigòrdou, un pauc couma Vichy faìa passà lu resistant partisant per de terrourista denant la liberacioun ! Nautre asperen toujou… aquella recounouissença per lu nouostre barbet ! Bessai qu’en lou 2040 si farà un mounument à la glòria de la « wehrmacht »,vai ti saupre ?

« Malur ai vint » !


Màncou Gusta, l’emperatour Rouman, a augut la moùtria de fa si drissà aquì, en la Nissa intra- muros, lou sieu troufèou qu’es l’un dei doui mai bei, encà un còu, dòu mounde, juste après d’aqueu de Trajan en Roumania, e que si trova just à coustà, à la Turbia soubre dòu Moùnegue !

Coura auguerian finit m’aquelli tantiflada me la cabussada dòu proumié empèri francès en lou 1814, qu’avia vist naisse lou nouostre Pepin Garibaldi, l’enfant dòu pouort e eroe dei doui mounde ( aquèstou còu li sieu per ren dins aquella noumenàia !), sien tournamai vengut subìtou dòu règnou de Pimount Sardigna m’au sieu « tout quant dinant ».

Pi, fin finala, encà un còu francès souta lou pugne dòu ditatour Napouleoun lou propi pichin en lou 1860 à la seguida d’un referendum que basta lu francès n’an lou segret couma aqueu sus l’Europa dòu 2005 ! Aquelu viroulin ti dounon propi la racuegna !


Aquì cau que vi cuenti couma sigueron tratat lu nissart au travès dòu nouostre grandìssimou rebèlou, noumenat général dau futur rei d’Itàlia ! Ahì Pepin es naissut en la Nissa francesa en lou 1807… pura s’era fach garçà fouora de l’assemblada naciounala maugrà que siguet deputat francès d’Alger e de Nissa, perque d’unu lou diion pas enfant de França !Cau capì que l’avia propi marida aquella « nobla » assemblada (es ver que aquì lu mot noun van ensen couma aquelu de Repùblica me Thiers !) perque deuguèt levà banca dau sùbitou per Bourdèu à la debuta dòu 1871 ! Devia laissà plassa neta ai prussian, en la sieu capitala,per fin que élu si faguesson un pauc de tourìsmou à Paris e à Versai en si pilhant au passage l’Asaça e la Mosella couma souvenì dòu sieu glourious gìrou! Sacapisse, si devion ben si pourtà un pichin caucaren au sieu per fa lu bùlou denant lu sieu enfant ! La toure Eiffel noun esistava encara, caurà qu’asperon lou 1940 per si fa tirà lou pourtret davant d’ella ai coustà dòu sieu nouveu cap, Dòlfou Hitler !


Fa pas ren, après la vergougna de Sedan e la perta de l’Alsaça Mosella màncou encà engavalhadi,la grana armada francesa ,vestige abouirat de l’emperi dòu Napoleounin, si redaurèt lou sieu blasoun en gagnant una bella vitòria sus lou poble Parisian en amassant mai de 20 000 ànima, ome, frema, pichoui e en n’en depourtant tout autant !Que piech aquelu sourdà ! Sagatà frema e enfant dòu meme sanc qu’elu ! Propi un bel esplet !!! Ma chùtou aquì es un segret que s’en parla dapertout tra lou mounde ma pas en França, lou paìs dei drech de l’ome qu’es en circa …de la trentièma plaça dins lou classament de l’ONU sus d’aquelu dich drech ! Aquì lu coumplotista wokìstou pouodon s’esperlecà ! Despì au nouostre ? La grana cancelada !!! Routa la maioun sus lou pouort qu’avia vist naisse Pepin que li estàtua e mounument trònon tra la terra universa, ben segur en Itàlia, ma finda en Engleterra e autre Waschington square en Amèrica ! Acò de nautre, per l’enfant dòu paìs, aven pas augut aqueu respect per lou sieu proumié bres ! La sieu bella estàtua, sus la plassa que pouorta lou sieu noum, es estada pagada da nautre lu nissart recounouissent !

Couma es estat dich en lou darrié « Peolh revengut » aquella de Massena que siguet pagada, ella, da l’estat francès après councours e qu’ es enscricha despì, ai mounument istoùricou, era devenguda lou pissadou dei Nissart ! Cau ben dire qu’aqueu Massena, un autre enfant dòu paìs, avia afamegat lu sieu councitadin e tradit la sieu proumiera pàtria !Lu Nissart l’an sempre tengut en odi !An bessai vist aquì lou mèsou, un pauc couma Boris Vian l’autour dòu « déserteur », de li dire « anerai pissà sus la tieu stàtua » !

En parlant de cansoun, acò mi fa pensà à l’òpera qu’avia coumandat lou Nabucco dei Verdicoulada palhounenqui en lou 2010 per lu 150 an dòu ratacament de Nissa à França. Aquel« anniversari » pouria finda coumemourà la pouncha pen au cùou dòu rei Vitour Maneu lou segound au sieu poble que lou s’erà pilhat per lu sieu esclau e que si pensava de poudé n’en dispousà couma lou si voulia ! Es pura sinque faguét! Son estat de pati me lou pichin Bouonaparta. Lou règnou d’Itàlia countra Nissa -Savoia à la vai que t’abuti !

Un « Va pensiero à Nizza la patria mia », souorta de cant dei esclau en souma, couma l’auria vourgut Pepin, e que seria estat pu ben qu’aquèstou òpera tout à la glòria dòu segount emperi francès! À Nissa sembleria que la vergouna si pouorte couma ‘na gijouola ! Dintre aquella obra, minga mot, minga nota sus lou general à la camilha rouja que si pantalhava una Nissa independenta ! Ma acò noun era dins la questioun pauvada en lou peblìcitou dòu 1860 que basta de bouletin « OUI » (per devenì francès dintre aquella unioun countra natura m’ai nemic de toujou ) eron mes à la dispousicioun dei nissart ! Màncou finda d’aquelu per nen prepauvà d’ajougne la Repùblica Italiana da naisse ! Sien ben luen dòu viva VERDI (Vitorio-Emanuel re d’Italia) que cridavon lu patriòtou talian à la barba dei austriac que, élu, si pensavon que si tratava de mùsica !


Ahura anen jugà ensen caru letour ! V’escoumeti un mouceu de socca qu’en lou palai dei rei sàrdou, sus lou cours saleia, trouverès ren sus lu Savoia dintre ma basta de muble de l’imperatrissa Gènie e de pourtret dòu sieu palhàssou d’ome ! Cancelat lu Carlo Felice e autre Amedée !

Passi vìtou,vìtou sus lu mesquin sourdà nissart, sacrificat en lou chaple dòu setembre 14 m’ai sieu fraire d’arma oucitan, prouvençau, mentounasc e corsou, « lu miejou » dòu 15en còrou. La sieu memòria fouguet brutada, enfangada e jitada à la cara dei sieu veuva e nourfelin dai journalista e autre merchand de froumai, un cèrtou Moussù Gervais, per pura proupaganda ! Calia ben trafegà la mauparada de la grana armada francesa e l’ineficacità dei sieu viei Marescau e general, mai un còu denant « lu tourista » tedesque, devengut aleman, en pilhant lu nouostre brave « pelous » per bouc espiatori ! La sieu plassa à Nissa que li es counsacrada ai nouostre sourdà, ahura es cuberta da la sourtida de la via dicha rapida (Mathis) e l’estadi Jouan Bouin ! Fa faça à Palhoun, lou nouostre flum sacrat, finda eu tapat ! Doui veruga da escoundre que lu ric ivernant noun sauperion veire !

Ma pouden toujou si valanteà d’avé aquì d’autri belli avenguda couma aquella de Vauban, Marescau dòu desmoulitour de Casteu e qu’a ren da veire me Nissa, o un carreiròu Francès proumié que n’a assedit e boumbardat m’ai tùrcou en lou 1543 tamben qu’ una carriera abat Gregoire qu’a fach bandì li lenga regiounali… la tierra es tròu lounga e ai màncou lou temp de vi dire que ieu cali en ligna drecha dòu « Schpountz » de Marceu Pagnol !Ma chùtou ,la mieu moudestia m’empedisse de lou vi dire… o bessai un prouchen còu !

Acaberai tout acò m’un pichin escòrnou au president de la Repùblica !


Ieu que mi sieu sempre sentit e que mi senti toujou francès, li dieu qu’es un errour que de laissà trafegà l’Istòria e mespreà li lenga e la curtra dòu nouostre poble dins la sieu rica diversità ! Ben ségur lou francès es la lenga de la Repùblica, ma ella si deu de parà lu sieu autre parlà dòu nouostre souol qu’es à sagatà despì tròu de temp ! Demandi pas que lou proumié representant dòu mieu paìs s’umilisse un còu de mai m’un ginoui en terra, lu ueis plen de làgrimà à implourà lou perdoun de toui ! L’Istòria es escricha, li pouden pu ren, es un fach ! Ma la memòria sempre vieua deu estre respetada da toui, per toui ! Li demandi, aloura que d’unu lou dion tant apassiounat d’Istòria, que coura anerà en Argeria per un autre viage espiatori, denant de metre, un còu de mai un ginoui en terra, de noun oublidà que la capitala d’aià, aloura departament francès, avia un deputat, un cèrtou Jòuse Garibaldi que l’ate de naissença figura sus lou registre d’estat civil francès dòu 4 de julhet dòu 1807 à Nissa souta lou noum de José Garibaldo !Enfant que nouostra Repùblica, Mariana, avia renegat maugrà que si siguet batut e vinch per ella à la batesta de Dijon, la souleta vitòria francesa dòu 1871 ! Avia òutengut per acò lou sousten de Vitour Hugo que levèt banca sus lou còu, escufignat finda eu, e per toujou de l’assemblada naciounala !


«… De toutes les puissances européennes, aucune ne s’est levée pour défendre cette France qui, tant de fois, avait pris en main la cause de l’Europe, pas un roi, pas un Etat, personne !un seul homme excepté(Garibaldi) …»

Victor HUGO compte rendu de l’Assemblée nationale le 8 mars 1871 lors de sa démission en soutien à Garibaldi !


Wokìsmou avès dich wokìsmou ?

* Sabi pu doun l’ai pescat acò. Que l’autour lou mi perdouna !

 





51 vues0 commentaire

Posts récents

Voir tout
bottom of page