top of page

Benvengut febrié… à Carvenal e à EusébiLand !

Da Ludivina Lavagna




Per aquest’edicioun voulìi escrieure quaucaren sus lou Carneval ma sabìi pas cen que. Un jou, emé lou miéu fiéu Gabriéu sian anat à la biblioutèca per pilhà de libre. N’aven chausit touplen e lu aven liejut. Gabriéu m’avìa fach un mouloun de demanda sus lou Carneval, sus lu persounage, sus la batalha dei flou, sus la Maioun de Carneval (en lou quartié de Riquié) doun soun radunat toui lu carri.

E dounca ai decidat de vi parlà de Carneval e d’art. Couma avìa escrich Ben, l’art es dapertout. Es propi ver ! Lou libre qu’ai chausit de vi presentà es aqueu de Malou Ravella e Jean-Marc Eusébi, « Mais où est donc Carnavaline1 ».

Es una istoria touplen simple : la siéu Maestà Carneval es à la recerca de la pichina Carnavaline e percourre Nissa e li autri capitala carnavalesqui couma per esemple Venezia en Italia, Rio de Janeiro en Brasiéu, Binche en Belgica, Dunkerque dins lou nord de França, Québec e Basel en Suisse per fin finala tournà à Nissa dins la remisa dei carnevalié. Aquestou libre fa viagià, es jouious e plen de vida couma lou Carneval.

En cada pagina, es una esplousioun de coulou jaune, rouge, vert, blu, blanc, negre couma siguèssoun tableu dei pintre « fauve » Othon Friez o Maurice de Vlaminck.

En lou libre, n’i a touplen de figura que representoun lou Carneval de Nissa. Vehen ben lu persounage tradiciounal couma la siéu Maestà Carneval, lou Palhàssou, la Ratapignata, lou Babau, li Grossi Tèsta de carta pista. Per cada capitala doun se fa Carneval, l’i a touplen de referença. Si pòu veire li gianduiada e la gòndoula de Venezia, li passista e li batucada (me li percussioun tipicou de la samba, repique e surdo) que soun li emblema de la curtura brasiliana.

Pi, l’i a lou Gille de Binche que es lou persounage de Carneval en Belgica qu’a un coustume fach d’una bloda e d’un pantaloun de jùta emé de moutiéu negre, jaune e rouge (estela, lioun e courouna) ; lou Carneval de Dunkerque e lu siéu arenc fumat tradiciounalamen lançat dau cònsou dòu barcoun de la merìa (450 kilo !)

A Basel, l’i a lou Waggis (persounage tradiciounau de lou Carneval de Basel que serìa un paisan) e soubretout li banda de sublet e tambau que fan d’animacioun per tre jou (da noutà que lou Carneval de Basel es registrat au patrimòni moundial curturau imateriau de l’Unesco).

Una pichina ousservacioun de musicanta que siéu… L’i a tamben un ligam embé la musica tradiciounala de cada capitala. A Nissa, Dunkerque e Basel li banda de sublet e tambau soun propi numerous e soun la basa sounora dei festa de Carneval. Lou sublet a una tounalità en mi bemol à Nissa e Dunkerque e en re per Basel. A Rio de Janeiro finda l’i a lou fifre que si souòna pifano (tounalità en la) e li percussioun.

Vi devi parlà un pau dòu gran artista Jean-Marc Eusébie. Qu es ? Un enfan de la Vesubia perqué la siéu familha era propi de Barver. Era escrivan (soubretout per lou teatre), editour, dessinatour, grafista, proufessour d’art e coumunicacioun e creatour de carri de Carneval despi lou 2001. A publicat tre libre : La Pétanque, Hôtel Beau Potage et La Baie des Paradoxes3. Emé Gigi de Nissa (aka Louis Pastorelli) Eusébi a participat à la creacioun de l’album Coucou Cougourdon4 en lou 2004. Un bèu rescontre tra lou mounde gràficou de Jean-Marc e lou mounde sounore de Louis Pastorelli. Lou Carnaval de Cougourdon a marcat un’autra coulabouracioun emé la banda Nux Vomica. Inaugurèron en lou 2004 la coulecioun Garden-Party, sequela de libre bilingua francès-nissart5.

A finda adatat per lou teatre, doui libre : Hôtel Beau Potage en lou 2000 e pi tres an après, Carnavalloween en lou 2003.

Un’autra aventura fourmidable era la creacioun de quauqu carri de Carneval, couma per esemple Roy de l’Euroland en lou 2002, ArleKing, Roy de la Com. Media dell’arte en lou 2003, Roi de la Clonerie en lou 2004, Roy du Fol Climat en lou 2005.

L’obra de Jean-Marc s’inspirava de la curtura mediterranenca e proupagava de valou ecoulougisti e umanisti.

En compendi, « Mais où est donc Carnavaline » es un libre per pichin e gran, que fa viagià, que fa rire e que fa s’encantà.

1 Editions du Ricochet, febrié dòu 2004

2 (1962-2006)

3 Editions Gilletta, 1998-1999

4 Label de dìscou San Roch Productions (CD+BD, cansoun de Louis e Milena Pastorelli, dessin e testou de Jean-Marc Eusébi), coulecioun Garden Party destinada ai pichoui

5 Editions Ragos








 



42 vues0 commentaire

Posts récents

Voir tout
bottom of page